El passat 8 de març, en celebració del dia de la dona, es va crear un espai de lectura i reflexió grupal amb les diferents dones per analitzar l’autoconcepte de cada participant alhora que enfortir l’autoestima individual i de grup. Es van reflexionar sobre les barreres externes i internes que es tenen per a l’autorealització i altres conceptes culturals. La poesia va ser la següent:

Se siente bien 

(A propósito de las mujeres que queremos vivir)

Qué bien se siente oírme la voz,
Mirar a los ojos,
Sonreír a los hombres sin miedo a censuras,
Sonreírle a las mujeres
Sin que me digan loca. 

Qué bien se siente tener un cuerpo,
Expresarme en él y con él sin puritanismos,
Con la convicción certera de que es mío,
Con la dicha intensa de ser mujer. 

Qué bien se siente rozar el codo de alguien
Y saber que se está viva,
O dar un beso en la mejilla
Al comenzar el día. 

Qué bien me siento siendo lo que soy,
Aunque no a todos les guste mi identidad,
Como por ejemplo:
Mi forma de sentir
(porque siento en plenitud)
mi forma de pensar
(por tener cerebro de mujer)
mis ilusiones
(por esta rara imaginación)
mis risas
(que más bien son carcajadas)
mi cuerpo
(que es como el de cualquier mujer,
aunque no muy “impresionante”)
mis manos
(porque se atreven a hacer de todo
y a tocar todo) 

En fin,
En fin,
Se siente bien
Porque me invade la dulce sensación
De saberse humana,
De ser mujer y estar viva
(aunque muchos me quieran convencer de lo contrario) 

¡Se siente muy bien…! 

 

Font: Poema de María Quetzal en MARTÍNEZ, L., LEAL, C. y BOSCH, S.: El viaje de Ana: Historias de inmigración contadas por jóvenes. Consejo de la Juventud de España, Madrid, 2002. Adaptación de Equipo Nexos. 

Es va realitzar la lectura conjunta de la poesia, acompanyada de músiques que parlessin sobre la dona (proposades per les participants), per afavorir la reflexió i analitzar les impressions, emocions i reflexions que produïen la seva lectura. Entre elles, els sentiments i emocions de les paraules, pensaments que inspiressin a les participants.

Algunes de les respostes van ser “el valor de la dona està més enllà de l’aparença, i això moltes vegades queda apartat a la societat”. Es va reflexionar a més, de les connexions personals que es van veure reflectides en la lectura, de les diferències culturals de la concepció de “dona” al país d’origen i en el lloc on es troben ara. Finalitzant amb eines i cures per sentir-se bé amb si mateixes i afavorir la percepció individual de cada participant, debatent sobre els models insans de bellesa, donant gran importància als valors que a cadascuna d’elles les fa diferents i els dóna força.