La pandèmia de la covid-19 afecta radicalment a l’arribada massiva dels migrants i refugiats. El tancament de moltes fronteres a molts països arreu del món ha castigat durament la mobilitat humana.
Un virus que es transmet de persona a persona, ha canviat els plans de la població al món sencer. Fets com migrar a la cerca de treball, estudis o fugir de la pobresa i la violència han estat colpits per aquesta malaltia. Cercar el país dels somnis i les oportunitats s’ha tornat una missió impossible.

Moltes persones es van quedar amb el seu projecte i somnis truncats, presos entre fronteres tancades i amb la por de ser retornats al seu país d’origen. Persones vulnerables que fa anys que viuen d’una gran esperança, arribar al país de les meravelles, començar una nova aventura buscant la pau, el respecte i una vida digna.

La Covid-19 és només una desgràcia i un enemic més en les seves dures vides.
En un no res es pot paralitzar el seu viatge. La incertesa i la desesperació, és el motor de la seva gran i perillosa travessia.

Als nostres centres arriben aquestes persones que són afortunades d’arribar sanes i plenes de moltes il·lusions.

El meu gran deure com professora és animar-los a estudiar l’idioma i aprofitar la gran oportunitat de l’aprenentatge del castellà sabent que la pandèmia ha obligat al tancament de molts centres i ha limitat les places per restriccions per la por al contagi.

La nostra classe és una gran salvació i una oportunitat per moltes persones migrants que s’han quedat sense matriculació a les escoles, ja que les places són limitades. L’aprenentatge de l’idioma és el primer pas cap a la integració i per a construir un futur laboral i social.

L’arribada de migrants em motiva amb urgència analitzar les seves necessitats específiques per trobar un mètode d’ensenyament que s’adapti a les seves necessitats i les seves demandes i utilitzar materials educatius apropiats per a aquests col·lectius. Buscar estratègies que s’adapten a cadascun, no és fàcil però és una tasca necessària. Cada alumne és un estudi personal i cultural, una vida i una història, però el més important és brindar-los l’oportunitat d’aprendre l’idioma del país d’acollida com a primera porta per a un desti millor.

També animar-los a valorar l’aprenentatge de l’idioma perquè és l’eina per a conviure en un país nou i desconegut i per a facilitar la convivència i la integració.

El paper del professor no només és ensenyar també és educar i sensibilitzar a l’alumne sobre els seus deures que cal aprendre el castellà per a millorar el seu benestar i per a construir un futur millor.

Donar-los totes les eines per a avançar segurs sense por i sortir de l’aïllament en el qual es troben. Ignorar l’idioma del país d’acollida és un gran hàndicap com un cec que no veu la llum del dia. Animem a tots a participar en les classes amb dedicació i constància. Tots tenim dret d’aconseguir els nostres somnis.

Tots aquests alumnes de diferents països, diferents edats i gèneres em donen vida. D’ells aprenc i neixen molts valors, en particular, admiració i coratge, tristesa, tendresa i felicitat. Són el motor per aixecar-me cada matí per a ensenyar-los a llegir i escriure. El mestre com diu l’alcorà és un profeta a la Terra que lluita contra la ignorància i l’educació, és la llum del nostre camí i vida.

Gràcies a Sociohabitatge per brindar aquesta oportunitat a tots aquests els seus usuaris que vénen de tan lluny, amb l’esperança de tenir una vida millor i donar-los l’oportunitat d’aprendre a llegir i escriure. Un dret que mai han gaudit als seus països d’origen.

La pobresa, la injustícia i la violència han estat els seus càstigs i ara mereixen un premi que és un futur millor. Gràcies per veure en aquests ulls tristos una oportunitat i transformar-los en ulls d’esperança i pau.
Ara poden somiar i planificar les seves vides sense por. El camí està per fer, però junts el construirem per poder crear allò que es mereix tot ésser humà, una vida digna.