El 8M, Dia Internacional de les Dones, és una data fonamental per a reflexionar i analitzar els progressos i avanços que les dones han aconseguit i continuar lluitant i reivindicant els nostres drets. La seva celebració als centres ens ajudarà a prendre consciència de les dificultats i injustícies que encara travessen les dones en molts països del món.

Per què aquest dia en concret?
L’explicació més versemblant es remunta a mitjans del segle XIX, en plena revolució industrial. El 8 de març del 1857, milers de treballadores tèxtils van decidir sortir als carrers de Nova York amb el lema ‘Pa i roses’ per protestar per les míseres condicions laborals i reivindicar una retallada de l’horari i la fi del treball infantil.

Va ser una de les primeres manifestacions per lluitar pels seus drets, i diferents moviments, successos i mobilitzacions (com la vaga de les camiseres del 1909) es van succeir a partir de llavors. L’episodi també va servir de referència per fixar la data del Dia Internacional de la Dona el 8 de març.

El capítol més cruent de la lluita pels drets de la dona es va produir, no obstant això, el 25 de març del 1911, quan es va incendiar la fàbrica de camises Triangle Shirtwaist de Nova York. Un total de 123 dones i 23 homes van morir. La majoria eren joves immigrants d’entre 14 i 23 anys.

Encara que hem de tenir en compte que cada dia de l’any són dies de la dona pel seu gran paper en la societat. Tots els dies són el 8 de març i cada dia hem de continuar apostant per la igualtat, drets i llibertat de decidir i triar per part de totes les dones d’aquest món.

Alguns dels fonaments bàsics que volem aconseguir fent tallers de sensibilització són els següents:
-Sensibilitzar i implicar les dones en matèria d’igualtat de gènere i apostar per la coeducació com a camí a la llibertat individual.
-Prendre consciència de la desigualtat entre homes i dones
-Educar en igualtat: com a exemple les tasques domèstiques.
-Qüestionar-nos les coses quotidianes com: Qui s’ocupa més de les tasques de casa? -Per què creiem que està distribuït així en la família? Ens sembla just? Està distribuït de manera equitativa les tasques o els rols en el dia a dia? Fem el mateix home i dones? La importància de la figura de la dona en la societat i com està és un ésser que ha estat expressat al llarg de la història. Les dones com el germen d’unió de famílies, manteniment de fills. La dona com el rostre de la pau. Ja que es diu que si aquest món el governessin les dones no hi hauria guerres, només pau.

També hem realitzat juntament amb el taller de sensibilització de gènere un Taller d’autoestima en el qual hem generat diferents reflexions a través d’un Debat sobre la immigració femenina. Hem fet així mateix un arbre de desitjos com un pla d’igualtat, llibertat i drets. I dels impactes que aquesta provoca en el cos de la dona i als seus caps. Ens hem enfocat a escoltar la veu d’elles sobre les causes de la immigració solitària a un altre país desconegut. Parlar de la lluita de les dones al seu país d’origen i la seva lluita per la llibertat, igualtat i drets.

En els tallers hem pogut parlar del projecte de futur desitjat per cadascuna d’aquestes dones que habiten els centres. En els nostres centres organitzem xerrades i tallers on dones i homes van explicar les seves vivències als seus països d’origen i la dura situació de desigualtat de la dona, on néixer dona és un càstig de Déu perquè el seu destí serà escrit pel seu pare, germà, oncles o avis. I on la seva vida estarà enfocada a preparar-la per a ser bona filla, germana, esposa i mare. On els lleven el dret a l’educació i a treballar. Els lleven el dret a ser independents o autònomes. Les volen útils per a la llar, el manteniment, la criança però res més. El seu destí està escrit en néixer pel masclisme. Les tasques domèstiques i l’educació dels fills, tasques per a elles i l’home treballa fora i porta el pa. Uns testimoniatges molt durs que mostren que encara tenim una ferida oberta i que encara hi ha molt a fer i molt a canviar.

I tot i que el món per les dones està canviant queda una assignatura pendent que és educar els nens amb i en igualtat perquè arribi el dia que no hàgim de reivindicar més aquest dia sinó que puguem celebrar-lo. Avui cridem per les que ja no hi són i per totes les que continuem lluitant per un present i futur millor.