Parlar de cuina a l’aula ens permet conèixer les característiques de la vida familiar i social dels nostres alumnes. L’alimentació és una part fonamental de la cultura de qualsevol país, societat i influencia la seva identitat, cultura i economia.
Aquesta setmana aprofitem per parlar de la gastronomia al món, a Espanya i en concret de la ciutat on vivim, Barcelona, com a tema d’aprenentatge didàctic, cultural i un mitjà per a acostar-nos més als nostres alumnes.
La cuina és un tema molt important per l’aprenentatge de l’idioma i també serveix per a obrir camins per a la vida laboral i la integració. Per aquest motiu trobem que és molt crucial mostrar la identitat i la cultura a través de la gastronomia d’aquests països. Neix la gran curiositat per saber sobre l’altre, el menjar un gran mitjà de comunicació i convivència.
A l’aula es va crear un gran debat on tots van participar amb molt d’interès, orgull i alegria per parlar de la seva gastronomia i els records que aquesta els porta, els plats típics preparats amb amor i afecte.
Van parlar sobre els plats tradicionals més famosos i coneguts als seus països i com es preparen.La classe va girar entorn a la compra i els aliments com la fruita, la verdura, carn, pollastre, peix i tots els productes que s’utilitzen en la cuina i l’alimentació.
Ensenyar-los com comprar, els noms dels aliments, és un pas molt útil i positiu en les seves vides quotidianes.
El cuscús va ser el nostre gran protagonista del nostre tema, molt conegut per molts i amb tantes variacions. Un plat tradicional molt valuós a la cultura i a les tradicions magrebines.
El plat estrella a cada casa, i a cada restaurant, el plat beneït dels divendres el dia de l’oració . El plat que es prepara en totes les reunions i festes com noces i batejos, també als funerals, sempre és present a totes les taules i les celebracions.
Un símbol de solidaritat i hospitalitat. Les alumnes d’Algèria i el Marroc ens aclareixen que les receptes varien per regions depenent de l’accessibilitat als diversos ingredients com sèmola, pastanaga, naps, carabassó, tomàquet, ceba, api, coliflor, patates, i cigrons. El cuscús es prepara amb carn vermella de xai o vedella, però és molt habitual prepara-ho amb pollastre.
Un refrany àrab diu: “El cuscús reuneix”, perquè és un plat que apel·la a la unió i exigeix ser compartit en grup, a més que reafirma la identitat dels magrebins: Moltes famílies preparen el cuscús i el porten a la mezquita.
Un alumne ens va aclarir que l’origen del cuscús ve dels amazigh, tribus nòmades autòctones del Nord d’Àfrica.
Cuscús significa menjar i des de l’antiguitat és considerat com l’aliment principal en molts països àrabs com el Marroc, Algèria, Tunísia i Mauritània, Líbia, i Egipte.Una alumna del Marroc ens va explicar la recepta de la preparació del cuscús amb molt d’orgull, li recorda els estius de la seva infància i joventut, a la reunió de totes les dones de la família i veïnes reunides cantant i ballant preparant aquest plat tan sagrat.
Els divendres és el menjar de la benedicció i la reunió familiar, el plat dels convidats, també al Ramadà preparen cuscús amb panses i es menja a l’hora del Suhur acompanyat del Laban, una llet agra bona per aguantar el dejuni. Amb faves i pèsols acompanyat de llet, raïm o síndria, es menja molt a l’estiu acompanyat també de llet, síndria o raïm a tota Algèria.Tunísia és famosa pel seu cuscús amb peix, va explicar una altra alumna.
La cuina uneix als pobles i uneix als nostres alumnes de diferents països. Aquestes classes són una gran riquesa multicultural i culinària, un gran aprenentatge de vocabulari, de cultura, de tradicions i convivència. Cada alumne i alumna és un llibre obert de cuina.
Representa la convivència i tradicions de cadascun d’ells.
Aquests àpats ens portaran sempre amb ells de generació a generació i representaran el seu llinatge.
Bon profit.
