Cinc alumnes africanes assegudes amb llàgrimes als ulls i un gran somriure d’alegria per aprendre a llegir i escriure. Totes abraçant una llibreta i un bolígraf. Aicha em va mirar i va deixar anar les seves paraules de dolor:
-No sóc ningú, sempre discriminada i anul·lada perquè no sé llegir, ni escriure. Si us plau el meu únic desig és aprendre a llegir i escriure.
Hem de treballar molt, no venim només per buscar un treball, també demanen una millora amb un crit de dolor i esperança i tenir una oportunitat al país de les meravelles.
Per a elles realitzar el seu gran somni és aprendre a llegir i ha escriure, un dret que li van treure en néixer i només el fet de ser nena ja era una desgràcia. Es valora més l’educació dels nens que la de les nenes. No som importants m’explicaven.
Les meves alumnes estaven condemnades a l’exclusió i privades de coneixement. Per això hem de recolzar-les i educar-les lingüísticament per tal de lluitar contra l’analfabetisme i ajudar-les a realitzar el seu somni per començar a construir el seu futur dissenyat per elles amb molt valor, patiment i esperança. Dones fortes i molt valentes que només volen ser formades. Ajudar-les amb totes les eines per canviar la seva vida.
El crit de les dones en l’educació és molt important en el àmbit humà. A través de l’ensenyament podem canviar les coses i créixer. Quan les alumnes venent d’un marc sociocultural diferent tot canvia, ja que s’han de tenir en compte sempre els factors culturals, socials i econòmics, tots els factors externs d’on provenen són importants. Crear un ensenyament personalitzat per a cada alumne és clau, ja que no hi ha dos alumnes iguals i cadascun té unes necessitats diferents i concretes.
Ha estat molt enriquidor poder obrir una nova llengua als meus alumnes per tal que puguin adaptar-se i integrar-se perfectament al seu nou espai. La normalització lingüística els fa tenir tots els mitjans per portar un dia a dia normalitzat i de qualitat.
