Emigrar és un procés cada vegada més recurrent, aquest fet no només provoca canvis en l’estructura de la societat, de l’economia o del país sinó que persones immigrants pateixen amb menor o major grau problemes d’adaptació i particularment, tal com afirma Joseba Achotegui (2000), es coneixen com a mínim 7 dols de la migració, els quals són:

  1. Dol per la separació de família i amics: És un dels problemes que més pateixen les persones immigrants, és l’absència del grup familiar i dels seus amics. En aquest duel cal elaborar tant la separació de família i amics així com el desenvolupament de noves xarxes socials.
  2. Dol per la llengua: L’adquisició d’una nova llengua comporta sempre un gran esforç. En aquest dol, s’ha d’elaborar la pèrdua o menys contacte amb la llengua materna i el repte o dificultat que suposa aprendre una nova llengua.
  3. Dol per cultura: En marxar es deixa enrere tot un seguit de concepcions i actituds sobre el món i de com una persona s’ha de comportar en ell. En aquest dol s’ha d’elaborar la pèrdua o disminució del contacte amb la cultura d’origen i poder arribar a contactar amb la nova cultura.
  4. Dol per la terra: Canvia el paisatge, el clima, la temperatura, la humitat, el vent, els colors … Aquí cal treballar l’elaboració de la pèrdua del contacte amb la terra d’origen i l’adaptació a la nova terra .
  5. Dol per l’estatus: La majoria de persones immigrants retrocedeixen a nivell d’estatus social respecte a la seva societat d’origen. En aquest dol s’ha d’elaborar la pèrdua d’estatus que hagi pogut haver respecte a l’estatus al país d’origen i com progressa en la societat d’acollida.
  6. Dol pel grup de pertinença: Relacionat amb la concepció de la identitat, en aquest dol es planteja com s’elabora la pèrdua o disminució de contacte amb el grup de pertinença i què suposa per a la persona el contacte amb el nou grup.
  7. Dol pels riscos físics: Fa referència a les condicions d’habitatge, als canvis en l’alimentació, a noves o diferents malalties i la forma de tractar-les, o accidents laborals per la precarietat entre d’altres.

D’aquesta manera, a Sociohabitatge, amb la dinàmica grupal, es crea un espai de trobada i la comunicació entre les persones que conviuen en un mateix espai, donant a conèixer la pròpia cultura i estant oberts a altres, situant-se davant les visions estereotipades i així activament, canviar la mirada cap a una diversitat cultural i el descobriment d’altres valors culturals.

Bibliografia consultada:

Achotegui J. Los duelos en la migración: una aproximación psicopatológica y psicosocial. En: Perdiguero, E., Comelles, J.M. Medicina y cultura: Estudios entre la antropología y medicina. Barcelona: Bellaterra; 2000. p. 83-100.