Ben entrada la tardor se celebra a Catalunya una tradició popular i arrelada, la Castanyada, també anomenada el dia de Tots Sants, l’1 de novembre, i en alguns llocs l’endemà es celebra el dia dels Difunts. Però uns quants dies abans aquesta tradició tardorenca ja omple festes escolars, fires, àpats familiars i, des de fa relativament poc, concorregudes celebracions de carrer.

La Castanyada i Tots Sants ens comunica que l’estiu ha marxat definitivament, tot i que aquest any sembla que potser passarem la Castanyada en màniga curta!La terra, que ja ha llevat fruit, espera la sembra que floreixerà l’any vinent; els arbres perden les fulles després de tenyir-les de tonalitats diverses; i el fred comença a fer-se notar, després del bon temps.

Tradició i modernitat conviuen en aquesta diada que, en origen, feia homenatge als morts. L’1 i el 2 de novembre, segons el calendari religiós, se celebra el dia de Tots Sants i el Dia dels Difunts, un moment en què el món dels vius i el dels difunts s’uneixen: el dia 1, els vius visiten els morts als cementiris; el 2, els morts visiten els vius. Arreu es fan celebracions de tota mena. Del món anglosaxó, especialment dels Estats Units i popularitzat a través del cinema, han arribat nous elements iconogràfics: carabasses, esquelets i bruixes són cada vegada més presents en aquestes dates. Però l’origen del Halloween no és pas als Estats Units sinó a Irlanda, i va arribar a aquest país a través dels immigrants irlandesos.

Les castanyes i els campaners

I us preguntareu quin origen té el costum de menjar castanyes per Tots Sants? Hi ha diverses llegendes que expliquen l’origen de la tradició de menjar castanyes, panellets i vi dolç. Segons la més estesa, durant aquests dies, els campaners feien sonar les campanes de les esglésies sense descans per avisar els veïns de l’arribada del moment de pregar pels difunts. Com que era una tasca esgotadora, s’enduien castanyes, el fruit sec més comú en aquesta època de l’any, ben regades amb vi per agafar forces. El segle XVIII, aquest costum s’havia estès a tot Catalunya i havia esdevingut una pràctica popular.

Els panellets

Per Tots Sants, castanyes i panellets.’ Aquesta dita ens recorda que els panellets són també un producte típic d’aquesta diada. Tradicionalment fets a base d’ametlla i sucre, val a dir: de massapà, darrerament s’hi han afegit ingredients varis que els fan encara més dolços. Però, igual que les castanyes, tampoc no s’ha pogut saber del tot segur per què es mengen panellets per aquestes dates.

El costum segurament ve de l’antiga tradició de fer un àpat familiar molt ritual després d’enterrar un ésser estimat o potser de les ofrenes que els fidels feien a l’església o a la tomba del difunt perquè no li manqués el menjar en el seu viatge cap al més enllà. Això lligaria amb el fet que el panellet és un dolç que es conserva molt, que no es fa malbé d’un dia per altre i el motiu per el que s’anomena el dolç dels difunts.

Sociohabitatge Halloween Castanyada Panellets

Recepta de panellets per fer amb nens. Ingredients de la massa

És veritat que cada cuiner treballa els seus plats amb les mesures i ingredients que més li agraden. Nosaltres us portem la nostra recepta de panellets igual que els fem a casa.

  • 250 gr de farina d’ametlla

  • 175 gr de sucre blanc

  • 1 patata mitjana bullida i sense pell

  • ratlladura de pell de llimona

Recepta extreta d’aquí per realitzar tot el procès entreu al link

CURIOSITATS: Els panellets en altres cultures

En altres cultures com la musulmana també trobem similituds en la cuina de tardor, en concret en els pastissos típics d’ametlles, Baklava, Briouates de fruits secs i altres varietats.

Les tradicions de Tots Sants i del dia dels Difunts no s’acaben pas amb les castanyes i els panellets. També és costum de consumir moniatos i fruita confitada aquests dies. El moniato s’escaliva o es fregeix, i sovint és un ingredient més dels panellets, com la patata. Abans, en pobles i ciutats, la fruita confitada a base de sucre es rifava juntament amb els panellets. El codonyat, la confitura de codony, és encara avui una menja molt típica d’aquestes dates.