En honor a la jornada internacional pels drets de la dona, un tema molt sensible i interessant. Decidim honrar aquest dia escoltat la veu de les meves alumnes, cosa que va generar un gran dinamisme a l’aula.
Samira i Nadia van parlar del rol de la dona en l’Islam, un tema que dóna peu, avui dia, a un ampli debat. Salima, amb una veu tímida, va començar la seva xerrada sobre l’educació, la cultura, la tradició, la religió i la posició de la dona musulmana, i de com aquesta crea una gran confusió entre la realitat i l’espiritual. La religió diu una cosa i la societat patriarcal segons la qual es regeix una altra. Al meu país, en el dia de la dona ens regalen roses i flors. La meva àvia va participar en la guerra d’alliberament braç a braç amb els homes, i moltes dones com ella han lluitat per l’alliberament del país. És veritat que la dona, pel seu gènere, ha estat discriminada i evocada a la desigualtat en favor i benefici de l’home.
Nosaltres hem de canviar la nostra destinació, ni callar ni acceptar. Som les mares d’aquests homes que sense nosaltres no estarien en aquest món. El discurs sobre la dona musulmana ha evolucionat en molts plans i ha creat molts debats i conflictes en molts països d’acolliment. L’assoliment d’igualtat de gènere en el món musulmà requereix d’innovacions socials tant per a homes com per a dones, que no deixin a ningú enrere.
La dona en la societat musulmana ha creat molts dubtes i preguntes entorn al gran rol de l’islam en la promoció de la pàtria i la funció de la dona en la construcció de la civilització islàmica. Bonic debat a classe, entre la igualtat entre l’home i la dona i la discriminació entre aquests. Nadia estava molt indignada i enfadada i es va obrir explicant la seva infància i la gran ràbia que sentia davant la injustícia i la desigualtat entre els seus germans i ella. Haver nascut dona, un gran càstig. La seva àvia i la seva mare lluitaven per a donar-li una molt bona educació sobre com ser una bona filla, una bona esposa i una bona mare, i ella sempre va protegir l’honor de la família.
“Venir a Espanya va ser la meva gran salvació: vivia amb tota la meva família política, no tenia veu ni poder” deia Nadia amb resignació i tristesa a l’explicar la seva infància i joventut. La resta de les alumnes l’escoltaven amb molt d’interès. La Rempi, una dona de l’Índia, va saltar, la va mirar i la va abraçar: “no és culpa de la religió, és culpa de la ignorància”, va dir. En aquest moment es va produir una màgia molt bonica a l’aula, la sororitat estava present, les paraules sobraven, només existia aquest agermanament que ens empodera i ens fa més fortes.
Al llarg de tota la setmana vam crear un gran debat a classe, escoltant la veu d’elles, dones de diferents països i religions. Dones que prenen la paraula per a unir continents, reflexionar sobre el seu paper de dona i prendre consciència dels canvis necessaris a la recerca de la igualtat de gènere en l’àmbit social, econòmic i laboral.
Rempi va agafar la paraula amb els ulls plens de llàgrimes. Ens va contar situacions que viuen moltes nenes i dones atrapades sota la llei de l’home. “Volem ser dones en primer pla, no anul·lades, ni maltractades, ni venudes, ni violades pel simple fet de ser dones i ser considerades un ésser inferior”. A l’Índia la taxa de dones analfabetes és la més alta del món. Dones sense veu en la societat. “Perquè ells sí i nosaltres no, preses de la nostre destí i marcades pel gènere?”.
“Molts pares no volen enviar a les seves filles al col·legi, no el consideren necessari i prefereixen que treballin a casa”, va explicar una altra alumna Pakistanesa. Encara que el principi de la igualtat entre els 2 gèneres existeix en l’Islam i la Constitució pakistanesa, hi ha una gran distància entre aquests principis i la realitat de la situació de la dona al Pakistan. No només s’enfronten a la violència i discriminació familiar, social, laboral i política, sinó en tots els àmbits. Són rebutjades fins i tot abans de néixer, al saber que serà dona.
Dones a l’Índia, Pakistan, països àrabs i molts altres llocs del món són esclaves de la seva destinació. Les dones han d’unir-se amb la mateixa veu per a lluitar per la igualtat i el respecte. Elles són les úniques propietàries de les seves destinacions i futur, ningú més. Necessitem igualtat en l’educació, afavorir l’accés de totes les nenes i les dones a tots els sectors de l’educació i formació, suprimir els obstacles que frenen el seu desenvolupament personal i professional en tots els àmbits. Volem programes d’alfabetització de les joves, combatre la discriminació a les nenes. Llavors podrem construir un futur igualitari.
