La pandèmia per la malaltia COVID 19 ha canviat moltes coses en el nostre dia a dia.
Ha canviat la nostra vida quotidiana. Anem a comprar el pa amb guants i mascareta, fem cua per entrar al supermercat o sortim en uns horaris establerts, si ens trobem a un veí, parlem a un metre i mig de com va tot, aquestes són algunes de les coses que han canviat i molt el nostre dia a dia.
Un altre aspecte diferent és que el diumenge 3 de maig, dia de la mare moltes les famílies van celebrar aquest dia tan especial en la distància, sense poder abraçar o visitar a les nostres mares. Però això no va impedir que moltes mares rebessin un ram de flors per correspondència o els hi fessin una flor amb material reciclat per casa i un somriure es dibuixés en els seus rostres.
Un altre succés que està passant és el Ramadà, és cert que enguany que el mes de Ramadà l’afrontem de manera diferent, continua sent molt especial per als musulmans. El vivim amb la mateixa il·lusió que qualsevol any. El confinament en si no afecta el fet de dejunar, ja que el Ramadà és un acte d’adoració personal i de purificació. Seguirem fent el dejuni igual, continuem llegint el Corán i realitzant l’oració, però la farem a casa cada dia en comptes d’anar al nostre centre de culte. Tots els usuaris musulmans i musulmanes es recullen amb les relacions entre ells, dejunar a casa i viure el mes del dejuni d’una forma espiritual com qualsevol any.
Per als musulmans serà recordat com un dels mesos més insòlits de tota la seva història. Un Ramadà estrany però ple de fe i inoblidable, resar llegir el Corán els dóna força i valentia.
Després de tant de temps teletreballant tornem al treball per a donar suport a tots els nens de primària i secundària i donar-los suport amb la coordinació dels seus professors a través de les classes de vídeo conferència o per telèfon.
Aquesta idea els hi va agradar molt als professors perquè necessiten la nostra ajuda per a repassar i avançar i que els alumnes no se sentin tan desemparats. Molts pares no parlen català i castallà i la majoria de les matèries necessiten un gran coneixement de l’idioma.
Els pares també estan molt agraïts que els hi donem un cop de mà.
Treballem respectant les diferents mesures de seguretat, la distància de seguretat, la higiene de mans i sempre amb màscares. Seguint els protocols però amb ganes i molta prudència, ja que no cal confiar-se, el virus viu entre nosaltres, així que amb consciència i prudència podrem acabar amb ell. El deure de protecció garanteix la seguretat dels altres i la nostra
La volta a la vida quotidiana serà complicada i dura. El camí a una nova vida s’haurà de fer amb molta prudència. No sols hem de cuidar-nos a nosaltres, sinó també a les persones que estan al nostre voltant. En el meu cas, tots els usuaris dels nostres centres que necessiten la meva ajuda en particular. Nens i adolescents per a fer els deures de l’escola i instituts però respectant la distància, les regles d’higiene i sempre portant la mascareta.
A Tots ens assalta el dubte i la por sobre com serà la volta a la vida normal, si canviarà molt el dia a dia, si ens canviarà a nosaltres com a persones.
És difícil saber què passarà però alguns exemples poden donar-nos una pista i convertir-se en models a seguir de cara a intentar recuperar la normalitat mentre sabem que la gran amenaça del virus encara està entre nosaltres. Sempre respectar els consells dels especialistes com la distància, la higiene i el fet de posar-se màscares. Res està de més.
Sempre treballar amb consciència i prudència.
El primer dia de sortida al carrer va ser duríssim, no reconeixes els teus carrers buits, en el metro regna un profund silenci, cares tapades, mirades tristes i perdudes. Un virus que ningú ha vist però que ha canviat la vida de tota la humanitat, pitjor que en els temps del terrorisme, ja que l’enemic no es veu però actua colpejant fort les nostres vides. Però no tot està perdut, sabem com és el nostre enemic i com acabar amb ell, sent rigorosos i amb la consciència col·lectiva i solidaritat de tots pensant en tots.
Jo em quedo amb la tornada a la feina, és veritat que no podem abraçar-nos però amb la mirada s’il·lumina la cara, no ens veiem el somriure però somriurem amb els ulls. La felicitat que tots estem bé, tristes per totes les pèrdues però sempre l’esperança ens acompanya.
El Ramadà en els centres, tots els musulmans passen el mes de Ramadà confinats, és veritat que els costums de Ramadà és veure’s cada dia per a resar en les mesquites a la nit, reunir-se al vespre per visitar als familiars i amics i prendre un te tots junts.
Aquest és un any en solitari però la fe és el més important i ens fa sentir prop dels nostres éssers estimats i ens fa tenir encara més ganes de veure’ls quan tot això acabi.
El virus no hi ha canviat la nostre fe ni la de les persones del nostre voltant. La seva casa es transforma en la seva pròpia mesquita, en el seu centre de culte i el mòbil el mitjà per a compartir les boniques nits virtuals amb famílies i amics.
En un dels nostres centres van treure el gran art de cuinar i fer pastissos que comparteixen amb tots els usuaris del centre. En tots els centres gaudeixen de la harira una sopa típica de Ramadà, dàtils i altres plats deliciosos en germanor. L’esperança roman i el pensament que les coses milloraran a poc a poc. I en sortirem més forts de tot això. Tots pronuncien la mateixa frase amb els nostres resos i fe esperem que tot això s’acabi aviat.
Per a tots els fidels una prova de Allah a la humanitat. Aprofitar per a reforçar la consciència de la humanitat, pensar que la humanitat és només una i canviar enfocaments per a fer-ho millor en el futur. Un examen de l’ànima i el cos.
