D’un dia cap a l’altre ens ha tocat viure una situació límit en la qual només podem estar units i demostrar que la consciència col·lectiva i la cooperació comunitària és l’única manera que podem combatre aquesta situació.
Des que el coronavirus (COVID-19) va ser declarat com a pandèmia, les precaucions s’han estès en l’àmbit mundial per a evitar més contagis.
Són temps durs, tristos i difícils però també de solidaritat entre les persones tant d’aquí, com d’allà, del món sencer. Units, lluitant junts, no podem abraçar-nos però des de lluny podem transmetre’ns amor, empatia i solidaritat. Deixar les nostres diferències a un costat.
Com a professora no puc estar amb tots els meus alumnes físicament però hi ha altres maneres d’estar i sentir-se a prop. Com quan parles amb la teva família a l’altre costat del món. Les tecnologies ens ajuden a impartir les classes per videoconferències, per videotrucades i enviar exercicis, fer classes de repàs, activitats educatives i mantenir-nos entretinguts. Preguntar per ells, enviar salutacions d’afecte, fer-los sentir que no estan sols, la distància que ens separa no és tan gran. Units pel mateix problema i units per a acabar amb ell.
Són dies per a preocupar-nos per la nostra gent més pròxima i llunyana. Tots estem units pel mateix dolor però sense perdre l’esperança que vencerem al monstre gegant, com l’anomenen els nens petits al coronavirus. Són dies en què la solidaritat creix per a preguntar als nostres companys que estan en els centres si necessiten la nostra ajuda. Enviar-los ànims i felicitacions per la gran feina que realitzen dia rere dia.
La por i l’angoixa de la quarantena ens enxampa a tots d’imprevist. A aquestes famílies que van abandonar els seus països d’origen per a tenir una vida millor, veuen que fins i tot en el país dels seus somnis o el país de l’oportunitat hi ha conflictes i ens afecta a tots per igual.
Cada dia a les 20 pm sortim a aplaudir als nostres companys i sanitaris que es juguen la vida dia a dia per nosaltres. Sentir els aplaudiments i les veus d’ànim de tota la ciutat per les persones que estan deixant-se la pell per nosaltres t’emociona i et fa estremir el cor. Tots a una!
Als meus companys que regalen somriures dia a dia sense importar-los aquest virus que ens ataca a tots i ajudar a tots els usuaris dels nostres centres, als repartidors que porten el menjar als centres, a les treballadores domèstiques, a tots els treballadors dels centres, etc. A tots ells va dedicat aquest article.
D’aquesta situació en sortirem tots junts, posant braç amb braç. Som afortunats de viure en aquest país, m’explicava l’altre dia un alumne, molt preocupat per la seva família, pels seus pares i com ells tots els usuaris tenen una història i una família al darrere.
Desgraciadament víctimes de la crisi que els afecta, estan en condicions precàries i amb pocs recursos per a fer front a aquesta pandèmia.
El nostre deure com a professionals és cada dia el meu suport com pugui. Aquesta setmana hem realitzat tallers educatius en relació amb la situació actual com és un taller de mascarilles per tal de protegir als usuaris i protegir-nos a nosaltres mateixos.
Els meus alumnes musulmans i cristians resen pels seus, resen per tots per a lluitar contra la por i l’ansietat que ens genera aquesta situació. Cadascun intenta buscar alguna cosa dins del cor per a lluitar contra el tancament en els centres. Els nens pregunten i supliquen tornar a l’escola, anar al parc, etc. Els pares són uns herois que utilitzant la seva imaginació perquè aquests nens puguin volar i sentir-se por un moment que està fora viatjant a través d’aventures, contes, activitats, cançons i balls. Aquests pares han deixat els seus països amb una història amarga a la seva esquena i han vingut a Espanya buscar l’esperança, la pau i un futur millor. Per a regalar un somriure als seus fills, pacients i valents.
El coronavirus és un enemic molt dur, invisible i covard, no dóna la cara, ataca als més vulnerables sense avisar però quedant-nos a casa podrem amb ell i tornarem a somriure, abraçar-ho i reunir-nos. En la història hem pogut contra moltes guerres i després de la tempesta sempre bé la calma.
Tots units per a enviar el nostre missatge i aplaudiments a tots els treballadors que surten al carrer amb valentia per a proveir-nos, perquè no ens falti de res i per a salvar-nos la vida a tots, a tots ells, gràcies per la seva gran humanitat.
Agraïts d’estar un país on la solidaritat i la humanitat brillen diàriament. I en temps difícils és quan es valora més.
Per concloure hem d’agrair un cop més a les companyes que treballen perquè nosaltres estiguem bé, a tots els sanitaris i sanitàries que posen les seves vides en risc, als treballadors socials, als educadors socials, al personal de supermercat que ens abasteix, als agricultors que no descansen perquè ens arribi tot el que necessitem i a tota la gent que continua treballant i posant-se en risc per contribuir a la comunitat.
Per això ara més que mai estiguem units i lluitem junts, ja que aquest virus no entén de cultures, ètnies, d’ideologies polítiques ni de religions. El coronavirus mata tant a pobres com rics, li és igual la etnia, el color, la religió i les banderes. Ens ataca a tots per igual.
Això és una carta dedicada a totes les víctimes a les quals ha afectat el coronavirus des del cor de cada membre de sociohabitage, treballadors i usuaris units i solidaris.